El Cinquè Llac: gràcies a les RCP (Llocs de Reanimació Cardio- Pulmonar)

14 11 2013
0 comentaris

Fa un any, l’estiu del 2012, la Mireia de casa Leonardo a Senterada explicava a l’ajuntament   que havien organitzat una ruta de cinc dies a peu pels Pallars anomenada “el Cinquè Llac”. Sortint d’aquella exposició ja vaig començar a pensar en qui em podria acompanyar per fer la ruta l’estiu següent. Jo ja estava engrescat.

Havia de ser algú que li agradés caminar, ja que vint-i-tants quilòmetres diaris pujant i baixant, no tothom s’hi avé.

De seguida ho vaig tenir clar, ho proposaria al Pere i al Josep. El Pere és el meu cunyat i el Josep el meu sogre, i també el sogre del Pere.

Va passar l’hivern i el 14 de juliol d’aquest any vam començar la ruta. No vull comentar sobre els preciosos camins, les fantàstiques vistes, el descobriment que es fa del Pallars… ja hi ha comentaris sobre això.

Vull destacar el tracte de la gent. Gent dels pobles per on es passa, alguns del quals s’ofereixen a encetar una plàcida conversa ignorant que encara et queden vint quilòmetres per fer abans d’arribar a destí i ,especialment, la gent de les cases on es dorm (RCP) i on et preparen el menjar. Quan arribes a qualsevol d’elles després d’unes hores caminant, pujant i baixant, reconforta no només el descans i els àpats que tastes, sinó la conversa, el tracte que t’ofereixen. Lluny de la fredor d’alguns hotels. Es nota com gaudeixen explicant detalls de la casa, del poble o del Pallars en general. S’estimen la terra.

A l’acabar el cinquè llac tens un bona sensació, el cos i l’esperit reconfortat.

Gràcies a les Residències Cases de Pagès (RCP) o llocs de Reanimació Cardio-Pulmonar (RCP).

Per cert, el Josep, el sogre, té 75 anys i l’últim dia encara va pujar de la Pobla a Claverol caminant.

Ferran González Arch

Sabadell, Juliol 2013

[pujar]

Deixar un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *